De esquerra a dreta: Romeva, Junqueras i Tremosa.
Ahir al vespre twitter va esclatar després de que els principals mitjans de comunicació publiquessin la notícia de tot el que va passar ahir a la sessió plenària del Parlament Europeu a Estrasburg. Es votava un informe del MEP Portuguès José Manuel Fernandes (PPE-DE) relatiu a l’estat de previsions d’ingressos i despeses del Parlament Europeu per a l’exercici 2012, juntament amb 18 esmenes a l’informe que van presentar els Grups parlamentaris de ALDE, GUE /NGL i Greens/EFA. Entre d’altres, hi havia una esmena que ha sigut l’origen de la polèmica a Twitter, la esmena nº3 (2a pàgina del pdf enllaçat) presentada per els MEP Helga Trüpel (Greens/EFA), Miguel Portas i Jürgen Klute (GUE/NGL) on reclamaven suprimir la pràctica de que els eurodiputats es desplaçin en primera classe quan el vol duri menys de 4 hores, com passa agafen l’avió cap a o des de Estrasburg/Brusseŀles, per qüestions més que de reduir despeses (tampoc seria una reducció ni molt menys considerable), d’imatge i de respecte davant tots els ciutadans europeus que pateixen els efectes d’aquesta crisi.
La votació d’aquesta esmena es va saldar amb 216 vots a favor (de suprimir els desplaçaments en 1a clase, s’entèn), 56 abstencions i 402 vots en contra.
A partir del coneixement d’aquesta notícia de la votació, la indignació de la gent davant els eurodiputats i el Parlament Europeu va augmentar a mesura que es coneixien detalls i noms dels MEPs espanyols que es van oposar a deixar de desplaçar-se en 1a classe. Solament quatre eurodiputats (Rosa Estaràs, Ramón Tremosa, Raül Romeva i Oriol Junqueras) van votar a favor de suprimir aquests privilegis. I és aquí on em vull aturar, i és què no és casual que en aquest reduït llistat de quatre persones es trobin els tres Eurodiputats catalans que més treballen.
Tots tres, i tot i les seves diferències quant a partits polítics de procedència, ens donen exemple cada dia de que això no té perquè ésser una trava, una dificultat, un problema. Com dic cadascun dels tres eurodiputats hi són membres de tres agrupacions polítiques molt diferents a Catalunya: Convergència Democràtica de Catalunya, Iniciativa per Catalunya-Verds, i Esquerra Republicana de Catalunya; però bastant poc importa a Brussel·les de quin partit són si és per defensar els interessos de Catalunya i dels catalans a la Unió Europea. Són habituals les vegades que llegim a la premsa defenses, propostes, o protestes de tots tres junts en diversos casos, com la defensa de les emissions de TV3 al País Valencià, de la immersió lingüística del català, del corredor mediterrani, de la oficialitat del català a les institucions europees, o del suport a la consulta ‘Barcelona decideix’ del pròxim 10 d’abril.
A més, hi són sempre al capdavant en producció dels eurodiputats del conjunt de l’Estat, destacant especialment l’incombustible Raül Romeva, el MEP més actiu de tots els 736 eurodiputats (un 1078% més actiu que la mitjana, segons MEPranking), amb 164 intervencions, 227 resolucions, y 407 qüestions presentades, i sempre disposat a debatre sobre els temes que ens preocupen als ciutadans, ja sigui via twitter o al seu bloc, on és bastant actiu intentant transmetre el seu treball i les seves posicions en diversos afers com a eurodiputat. Tant en Junqueras com en Tremosa també son blocaires habituals i ajuden a apropar una institució que a vegades és veu tan llunyana, com bé remarca avui l’Albert Medrán al seu bloc.
Per tot això i més no em va sorprendre gens ni mica que tots tres hi fossin part del (per desgràcia) increïblement petit llistat d’eurodiputats què hi van votar a favor de posar-hi una mica més de cordura a una de les nostres institucions europees. I és què, hi ha que reconèixer als eurodiputats que sí treballen, que els hi agrada la seva feina, que són conscients de què i a qui representen i quines coses tenen sentit i quines no amb temps de crisi a tota la UE. Aquesta mena de representants són els que vull a les nostres Institucions i els que tenim que promoure.
Estiguem orgullosos de tenir uns representants així.
Oclocracia 